5
d’abril de 2013
David Riba
Mecanismes d'aprenentatge social en
ximpanzés: Una aproximació als orígens de la conducta cultural humana.
 |
| Orígens culturals de la humanitat |
L’aprenentatge social és un
mecanisme bàsic per al desenvolupament dels comportaments culturals.
Disciplines com l’arqueologia prehistòrica han posat de manifest que aquesta
capacitat fou fonamental per a l’adaptació de l’espècie humana i el seu èxit
evolutiu. No obstant, sabem poca cosa sobre les seves arrels evolutives, i si
les formes d’aprenentatge social humana son compartides amb les d'altres
espècies. Per això l’estudi d’aquesta mena de qüestions en els ximpanzés es
força important, ja que ens permet endinsar-nos en els orígens de la conducta
cultural i suggerir models per tal de comprendre els escenaris evolutius que
varen facilitar la seva selecció en l’espècie humana.
12
d’abril de 2013
Bruno Gómez de Soler i Gerard
Campeny
Una trampa natural: el jaciment paleontològic
del Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, La Selva)
 |
| Camp dels Ninots (Caldes de Malavella) |
Perquè van morir els animals
trobats al Camp dels Ninots?
Al llarg d’aquests 10 anys d’intervencions arqueopaleontològiques
en el jaciment del Camp dels Ninots de 3 milions d’anys d’antiguitat, s’han
recuperat restes d’esquelets de macro i microvertebrats sencers i en connexió
anatòmica, sense haver patit, a priori,
cap tipus de modificacions. Fent un recorregut per la recerca duta a terme fins
als nostres dies, s’intentarà donar resposta del per què trobem aquests animals
en aquestes extraordinàries condicions de preservació.
Divendres 19 d’abril de 2013
Albert Aulines
Domeny: el darrer descobriment de l'apassionant
aventura sobre els orígens humans a la bioregió de Girona
 |
| Domeny (Girona) |
El passat 2012 a Domeny –una
enorme extensió de terreny situada a dos quilòmetres de la catedral de Girona–
s’hi van localitzar en context estratigràfic centenars d’evidències del període
neandertal i, possiblement també, del preneandertal (Homo Heidelbergensis).
L’excel·lent estat de conservació d’aquest registre arqueològic suposa una
novetat de primer ordre a nivell europeu a l'hora d'aproximar-se a les primeres
fases del seu poblament.
26 d’abril de 2013
Joaquim Soler i Subils
El paleolític mitjà de la cova de
l'Arbreda (Serinyà, Pla de l’Estany)
 |
| Cova de l'Arbreda (Serinyà) |
Des del seu descobriment l'any
1972, la seqüència paleolítica de la cova de l'Arbreda ha esdevingut un punt de
referència per a l'estudi de la prehistòria europea. No obstant, les primeres
dècades d'excavacions programades i estudis de síntesi només concerniren els
nivells del paleolític superior i un xic del mosterià més recent. La major part
del paleolític mitjà, que només s'intuïa gràcies al primer sondatge realitzat
per Josep Maria Corominas, era un gran desconegut. Per clarificar-lo durant els
darrers 15 anys l'hem excavat fins a la base del reompliment de la cavitat i
això han conferit un nou interès al jaciment.
3 de
maig de 2013
Alfons Díaz
Estudi de la dinàmica cultural de Roca Foradada, un assentament neandertal a l'aire lliure (Fontcoberta, Pla de l'Estany)
 |
| Roca Foradada (Fontcoberta) |
Als anys 80 del segle passat,
investigadors paleolitistes i entitats dedicades a la recerca prehistòrica van
posar al descobert un conjunt d’estacions en superfície d’època paleolítica a
la comarca del Pla de l’Estany. Les condicions favorables d’aigua, caça i un
clima temperat de la zona, facilitarien aquest tipus d’assentaments a l’aire
lliure. D’entre tots ells, Roca Foradada excel·leix per la qualitat i quantitat
del seu material lític contextualitzat dins el marc cronocultural del
paleolític mitjà.
10 de
maig de 2013
Antoni Palomo i Xavier Terradas
La Draga. Noves aportacions a l'estudi del neolític europeu
 |
| La Draga (Banyoles) |
Es presentaran les darreres actuacions
arqueològiques (2008 – present) desenvolupades al poblat neolític de La Draga i
l’entorn lacustre de Banyoles. Aquestes intervencions s’emmarquen dins del
projecte de recerca La Draga i les ocupacions lacustres prehistòriques de
l’Estany de Banyoles dins del context de la l’Europa Occidental (2008-2013).
Els esforços d’aquest projecte han anat dirigits vers l’assoliment de dos
objectius: d’una banda, entendre la dinàmica de l’ocupació prehistòrica de
l’Estany de Banyoles, tant en els moments previs com posteriors a les
ocupacions neolítiques de La Draga, i de l’altra, caracteritzar les estratègies
econòmiques i organitzatives dels pobladors neolítics que es van establir a La
Draga.
17 de
maig de 2013
Andrea Ferrer i Pere Castanyer
Vilauba, viure al camp de l'època romana
a l'alta edat mitjana
 |
| Vilauba (Camós) |
Les recerques continuades que
s’han dut a terme a Vilauba des de l’any 1978- Camós, Pla de l’Estany- ens
permeten aproximar a l’evolució que va patir el món rural des de la
romanització fins a l’alta edat mitjana. Vilauba és un dels pocs exemples
coneguts a Catalunya on és possible estudiar aquesta evolució a través de
l’explotació inicial de la vil·la romana, a la transformació en un vilatge
visigot fins a la relació amb el topònim del mas Villa Alba, documentat
al segle X.
24 de
maig de 2013
Joaquim Grau
El Camí de Sant Feliu de la Garriga
(Viladamat, Alt Empordà) i el poblament visigot al nord est peninsular
 |
| Camí de Sant Feliu de la Garriga (Viladamat) |
El jaciment visigot del Camí
de Sant Feliu de la Garriga (Viladamat, Alt Empordà) ens dóna testimoni d'un
tipus d'ocupació del territori que encara no s'havia documentat a les comarques
gironines. Estirant el fil d'aquest jaciment comentarem les realitats del
poblament visigot al nord-est peninsular, fent més èmfasi a la província de
Girona i als diferents jaciments que ens ajuden a entendre la transició del món
clàssic al món medieval.
31 de
maig de 2013
Natàlia Colomeda
La muralla de
la ciutat de Sant Feliu de Guíxols. Estat de la qüestió (Baix Empordà)
 |
| Muralla de Sant Feliu de Guíxols |
La vila medieval de Sant Feliu
de Guíxols estava emmarcada per una muralla que s'esmenta documentalment per
primer cop l'any 1231. Aquest element defensiu va protegir activament als guixolencs fins a finals del segle XVII,
moment en què els francesos, un cop conquerida la ciutat, l’enderrocarien amb
dinamita. Durant molt de temps s'han elaborat hipòtesis sobre el traçat i la
fesomia d'aquesta construcció. Avui dia podem dir que gràcies a les
intervencions arqueològiques, dutes a terme en els darrers deu anys, s’ha pogut
donar resposta a aquelles qüestions, entre d’altres. En la xerrada que es
proposa es posaran al descobert tots aquests nous descobriments que ens
ajudaran a conèixer millor l’articulació d’aquesta unitat de defensa.
7 de
juny de 2013
Xavier Aguelo
El derelicte Blanes I: La Santíssima
Trinidad
 |
| Derelicte Blanes I |
Amb motiu de tot un seguit
d’obres de remodelació del port de Blanes, Girona, l’any 2010, es varen
realitzar tot un conjunt d’actuacions arqueològiques amb la finalitat de
minimitzar l’afectació del patrimoni. Aquestes varen donar com a resultat la
localització i posterior excavació d’un derelicte (un vaixell enfonsat) d’època
moderna. Els treballs realitzats posteriorment en els arxius de la població,
han permès verificar les hipòtesis plantejades durant l’excavació, així com
aportar una important informació entorn al derelicte.
14 de
juny de 2013
Bibiana Agustí i Almudena
García
El cementiris medievals de Banyoles
 |
| Cementiris medievals de Banyoles |
Les obres de millora urbana dins de cas antic de
Banyoles efectuades des de l’any 2010 i promogudes per l’ajuntament de Banyoles
han posat al descobert les restes dels dos cementiris medievals de Banyoles: el
de la parròquia i relacionat amb Santa Maria del Turers i el relacionat amb el
Monestir de Sant Esteve. Durant els treballs s’han documentat més de 150
enterraments. Generalment, són tombes excavades en el travertí, algunes amb
formes antropomorfes i cobertes amb lloses; tot i que n’hi ha d’altres
excavades directament en el sediment. Les primeres aproximacions cronològiques
ens asseguren cque els cementiris tenen un origen alt medieval i que perviuen
fins a època moderna.
